La tecnologia de District Heating and Cooling (DHC) o xarxa de calefacció i refrigeració de districte es basa en la idea de millorar l’eficiència dels sistemes de climatització gràcies a un major centralització. L'energia tèrmica es produeix en instal·lacions a gran escala, millorant el rendiment que podrien assolir els sistemes individuals, i es distribueix a cada punt de consum mitjançant un conjunt de canonades per on circula un fluid caloportador o refrigerant. Al punt de consum, aquest fluid cedeix el calor o fred transportat per tal de climatitzar l’edifici i per a la preparació d’aigua calenta sanitària. Aquests sistemes, tot i que no han estat tradicionalment populars al nostre país, ja fa anys que funcionen amb èxit a zones amb grans demandes de calefacció. Acutalment, sembla que hi ha un resorgiment d'aquesta tecnologia i en els últims anys ha proliferat també al nostre país. El motiu és que l'estandarització de sistemes com les màquines d'absorció han permès incloure la demanda de refrigeració com a punt clau dels sistemes. En aquest estudi, veurem de quina forma s'estudia la viabilitat d'aquesta tecnologia, aplicant-la a un cas pràctic de barri de nova construcció.