Aquest periple asiàtic comença en un malentès a l'aeroport de Karachi que condueix fins al nord de la península del Deccan, el nord de l'Índia fins a arribar a la vall de la mil·lenària ciutat de Katmandú, destinació de hippies i de macacos, on els seus edificis, aquells que s'han salvat de tants sismes, naturals i humans, enlluernen amb la bellesa de temples i palaus. Aquí ha florit l'art i la pobresa, s'han establert exiliats i es respira la falta d'oxigen dels cims més alts del món. Des d'allà, en un salt, s'arriba a l’inacabable arxipèlag Indonesi, l'estat musulmà més poblat de l'orbe islàmic, on encara afloren ritus hinduistes i costums ancestrals, on la terra tremola i es desfoga a través dels nombrosos cràters que fumegen a l'est de Java, on perduren els teatres d'ombres i les baralles de búfals. No gaire lluny, a Filipines, creixen turons de xocolata i es mantenen cultes importats dels seus colonitzadors. Al sud-est d'Àsia hi ha ciutats extraordinàries que han crescut a un ritme sorprenent, el dels gratacels que es dirigeixen cap a les altures a Singapur, Malàisia i Bangkok i que tenen continuïtat en les antigues colònies portugueses i angleses de Macau i Hong Kong, perllongant a la megalòpolis d'extrem orient, seu del Tron del Crisantem, Tòquio.