Flannery O’Connor és una de les grans narradores nord-americanes, sovint comparada amb William Faulkner, Carson McCullers i Eudora Welty, amb qui va forjar l’anomenada “narrativa gòtica del sud dels Estats Units”. El seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la literatura més sòlida i pertorbadora del segle xx, especialment en el camp de la narrativa curta, gènere que va cultivar amb mestria des dels anys d’estudiant fins a la mort, prematura i tràgica. Els relats del recull Un home bo costa de trobar es van publicar per primera vegada el 1955 i tenen com a escenari els pobles i les terres meridionals dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un territori decrèpit i decadent marcat per la violència i l’odi. Però als contes de Flannery O’Connor, feridors i esgarrifosos, sempre hi brilla una bellesa estranya, una sensibilitat peculiar i salvatge, que els fa únics. Imprescindible. Flannery O’Connor (Geòrgia, 1925-1964) va estudiar a la Universitat d’Iowa, on va iniciar una brillant per bé que breu carrera literària, amb la publicació del seu primer conte «El gerani» (1946). El 1947 va guanyar el Premi Rinehart-Iowa per la seva novel·la Wise Blood. L’any 1950 li van diagnosticar la mateixa malaltia de la qual va morir el seu pare, lupus. Els darrers anys de vida va conviure amb la seva mare i es va dedicar a l’escriptura, a la criança de galls dindi, faisans, cignes, ànecs