Sinopsi: La infància ens condiciona amb unes creences heretades i acceptades per l’entorn que ben aviat aprenem a obeir sense qüestionar-les. En el període de l’aprenentatge és on es determina quines seran les regles del joc a les quals ens haurem de cenyir si volem aconseguir seguretat, protecció i reconeixement. Creixem mirant d’adaptar-nos a aquests models imposats que, tanmateix, no tenen en compte la diversitat de formes i tendències temperamentals característiques dels éssers humans. I ho fem de forma inconscient i automàtica. I així, dia a dia, sense adonar-nos-en, anem consolidant un personatge mental fet a la mida de les nostres possibilitats, construït a partir del que nosaltres creiem que som i del que els altres ens diuen que som. I restem confinats en ell, sovint per sempre més, sotmesos a la dictadura d’uns condicionaments apresos que anem repetint amb total submissió. Un punt de partida ha nascut amb la intenció de recordar-nos que la humanitat, tot i essent una en essència, és diversa en la seva manifestació. Per tant, els criteris sempre canviants que sostenen els continguts i el procés de l’educació, impactaran de forma diferent i fins i tot contradictòria en funció de les innates capacitats i possibilitats individuals. La forma del cos i el temperament de cadascú, no són en va. Representen un punt de partida des d’on observar, aprendre i experimentar. Tenen a veure amb un potencial, personal i intransferible, que ens impulsa a cercar les òptimes condicions per poder desenvolupar al màxim les nostres capacitats i posar-les al servei de la humanitat. El text està escrit en forma de diàleg. Una animada i de vegades polèmica conversa, que sorgeix de forma inesperada i espontània entre el professor d’una petita escola rural i alguns dels seus alumnes. El diàleg ens permet participar d’aquest col•loqui com a observadors silents i invisibles. Així, des de l’anonimat, tindrem l’oportunitat de reflexionar sobre el nostre particular punt de partida en l’entramat de la vida. I, el que és més important, tindrem l’oportunitat de comprendre, acceptar, estimar i valorar la diversitat, sense jutjar-la. La autora: M’atrau el coneixement integral de l’ésser humà, saber qui és en realitat; comunicar-me amb la seva ànima i ajudar-la a recuperar la seva veu original, sovint soterrada sota capes i capes de condicionaments psíquics, apresos o heretats, que la ignoren o fins i tot la menyspreen. Em vaig llicenciar en medicina per la Universitat de Barcelona. Vaig estudiar homeopatia i tinc un màster en Medicina Tradicional d’Occident, l’anomenada espagíria i alquímia, especialitat que practico a la meva consulta privada, a la mateixa ciutat de Barcelona. Com a recursos terapèutics, a més dels remeis espagírics i alquímics, utilitzo també l’homeopatia i els suplements nutricionals, tot i que la meva eina preferida ha estat sempre, i ho continua sent, la paraula. Soc una apassionada observadora del llibre de la naturalesa, un veritable llibre de saviesa que amaga a plena llum els seus misteris. La naturalesa parla el llenguatge universal del símbol, un llenguatge que l’ésser humà té, en si mateix, la capacitat de desxifrar. Si ens hi acostem amb la ment oberta, ens anirà revelant tots i cada un dels seus secrets. És la millor formadora en l’art de l’autoconeixement; conèixer la naturalesa exterior vol dir conèixer la interior, perquè ambdues comparteixen una mateixa i única essència.