Presentem una síntesi de l'estat actual del que coneixem hores d'ara de la ubicació i monumentalització de les ciutats romanes de Catalunya des del desembarcament dels Escipions a Emporion (Empúries) el 218 aC i l'establiment primerenc a la part alta de Tarragona que esdevindria la plataforma esencial contra els cartaginesos i es convertiría en la capital de la provincia més extensa de l'Imperi romà, la Hispania citerior. L'estructuració segueix un esquema cronològic per tal d'oferir desenvolupaments sincrònics que tanquem al segle IV dC. La segona part tracta de l'urbanisme romà i el fet artístic, prenent com a referència bàsica la mateixa ciutat de Roma que és a la vegada model i, per la seva inconmensurable dimensió, cas únic al llarg dels més de mil anys de la seva història en el període antic, la qual cosa fa difícil l'extrapolació a d'altres nuclis urbans més modestos.